La vida religiosa és un do que s’ha de fer créixer en comunitat. És signe de que és possible viure com a germans.

En la Congregació, l’Eucaristia és el centre de la nostra vida, el vincle d’unió fraterna i la font del nostre servei apostòlic. La Litúrgia de les Hores és la lloança i la pregària de l’Església que parla de Déu amb les mateixes paraules de Déu. Així santifiquem el dia que el Senyor ens dóna per viure plenament al servei del germà.

L’oració personal i comunitària és per a nosaltres una necessitat essencial, perquè així es renova la nostra intimitat en Crist que ens invita a pregar en silenci: “Pujà a la muntanya tot sol a pregar” (Mt 14, 23).


El compartir la mateixa vida consagrada segons unes Constitucions específiques, l’experiència de Déu en la Congregació, exigeix un clima de cordialitat, de veritat, de delicadesa i discreció que ajuden a fomentar l’amistat i l’amor reflectint la maduresa de la vida consagrada.

En la nostra vida d’entrega i en la fidelitat al compliment de les nostres Constitucions, tenim en compte la dimensió ascètica: “Ja que és per gràcia que us ha estat concedit no sols de creure en el Crist sinó també de patir per ell” (Fl 1,29).

Maria, Mare nostra i Mare de l’Església, per la seva disponibilitat sens reserva és per a nosaltres model de fidelitat i entrega. “Según el plan de Dios que ha dado a Cristo al mundo por medio de María, no separaremos a Cristo de su Madre” (LG, 52-53).