Fundació i Història

Accessos directes :
- Mare Teresa Cortés Baró
- Escut
- Mare Teresa Albá Busquets
- Mare Encarnació Canals

La nostra Congregació, fundada el 9 de juliol de 1792, va ser als seus inicis una Germandat de Caritat o Pia Associació de “Señoras Hermanas Enfermeras dedicadas al servey dels Pobres del Hospital General de Santa Creu de Barcelona”, establerta gràcies al llegat del Marquès de Llupià qui va subvencionar aquesta obra pia.

La nostra fundadora fou la Mare Teresa Cortés i Baró qui va donar impuls a la fundació i amb el seu exemple fixà el carisma de caritat i dedicació als necessitats que s’ha mantingut fidelment al llarg dels anys. Va centrar la seva espiritualitat en el lema:

Lema

Al 1794 la Mare Teresa Cortés va ser substituïda per la Germana Joana Perset i Buxeda per causa de la greu malaltia que sofria la Mare Teresa i que l’obligà a retirar-se del servei de l’Hospital.

La Mare Joana Perset continuà el mateix camí iniciat de generosa entrega per la seva antecessora, fent créixer la Germandat amb noves vocacions hospitalàries.

Mare Teresa Cortés Baró

Va néixer a La Pobla de Segur (Lleida) el 20 de desembre de 1762. El seu pare Benet era el cirurgià del poble, la seva mare Elisabet era filla d’un teixidor de Peramea. Teresa va perdre el seu pare quan tenia quatre anys; per aquest motiu la mare amb els altres tres germans de Teresa es va traslladar a un altre poble per trobar ajuda de la seva família.

Als 20 anys, Teresa es va sentir atreta per l’ideal de servir els pobres per amor a Jesucrist i se n’anà cap a França amb cinc noies joves més, per formar-se com a Filles de la Caritat.

CampanarL’any 1790 retorna a Espanya per servir les pobres malaltes de l’Hospital de Santa Creu de Barcelona. La Junta de l’Hospital va descobrir tot seguit les seves bones qualitats i li demostrà plena confiança posant sota la seva responsabilitat Departaments importants.

El 9 de juliol de 1792 se li lliurà l’hàbit de la nova Germandat Hospitalària de la qual se la nomenà Superiora o “Mare”. Malgrat la seva delicada salut treballà sens repòs per consolidar la recent formada Comunitat.

Es veié obligada a fer temporades de repòs fora de l’Hospital perquè la seva malaltia s’anava agreujant, malgrat els seus desigs de seguir cuidant les seves estimades malaltes. Finalment al mes d’octubre de 1793 escrivia a la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital presentant la renúncia del seu càrrec i retornant l’Escut.

Va acabar els seus dies en el Monestir de Sant Joan de Barcelona on es trobava greument malalta quan va fer la seva renúncia.

El servei de les Germanes estava limitat a l’Hospital de Santa Creu, a l’Institut Mental de Santa Creu (Sant Andreu), a l’Hospital de Sant Llàtzer (leproseria) tenint per únic i exclusiu Superior a la Junta de l’Administració d’aquests Centres assistencials. No van poder començar a expandir el seu carisma fins l’any 1927 en el que sol·licitaren a Roma l’aprovació de la Pia Associació com a Congregació religiosa. Foren unes diligències bastant complicades que va dur a terme la qui seria la primera Superiora Superiora General Mare Teresa Albà (1927-1936).

El 16 de juliol de 1927 quedava constituïda la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu de Vots simples amb reconeguda autonomia, elegint un nou Escut amb les branques de palma i assutzena, com a símbols de sacrifici i puresa, una creu al centre amb la paraula CHARITAS, expressió de l’esperit que, al llarg del temps havia distingit les Germanes del Sant Hospital.

Nuevo escudoLa Germana Encarnació Canals fou la gran col·laboradora de la Mare Teresa des que va ser nomenada Mare de la Comunitat de Germanes al 1914 i també la qui la va substituir en el càrrec de Superiora General, primer de manera provisional en el període de la guerra 1936-1939 per la mort de la Mare Teresa i després per elecció capitular.

La Mare Encarnació donà un nou impuls a la Congregació obrint nous camins de servei hospitalari i fomentant la bona formació espiritual i humana de les Germanes perquè el seu servei de caritat fos el més competent possible. Fundà noves comunitats i l’any 1939 inaugurava la Casa Noviciat a la Casa Santa Creu, un dels seus més grans anhels degut a la importància que per a ella tenia una acurada formació de les novícies, futures Germanes Hospitalàries.

Mare Teresa Albá Busquets (1857-1936). Va néixer a Sant Pere de Ribes (Barcelona) l’1 de novembre. Els seus pares eren pagesos, molt cristians. D’ells aprengué l’amor a Déu i al pròxim.

De caràcter dòcil i bondadós. Donada al treball i a l’oració es va sentir cridada a servir a Déu en la persona dels malalts pobres i necessitats, ingressant l’any 1980 a la Comunitat de Germanes de la Caritat de l’Hospital de Santa Creu de Barcelona.
S’entregà plenament al servei de caritat en tots els treballs que li foren encomanats pels Superiors, els quals aviat se n’adonaren de les seves qualitats de govern, prudència i encert com a guia espiritual de Postulants i Novícies.

Li foren confiats diferents càrrecs de responsabilitat fins que per últim i de ple acord l’any 1914 fou elegida “Mare” de la Comunitat de les Germanes, deixant un inesborrable exemple de caritat amb els pobres i de gran amor i atenció a les Germanes.

Mare Encarnació Canals Comas (1880-1943). Nascuda a Barcelona el 26 d’agost de pares molt cristians. De molt petita fou educada en les més sòlides virtuts per la seva pietosa mare.

Aviat li desvetllà la vocació religiosa; va creure que Déu la cridava a una vida d’oració i silenci però, quan tenia quinze anys un fet la va fer canviar de pensar. Va conèixer l’Hospital de Santa Creu, quedant profundament impressionada en veure les necessitats dels malalts pobres i de les Germanes que cuidaven d’ella.

Això canvià el curs de la seva vocació de tal manera que després de resoldre els dubtes i de pregar a la Verge de Montserrat que l’ajudés en aquella determinació ingressava al Sant Hospital l’any 1898. Malgrat la seva poca salut es va entregar abnegadament a tot quant l’obediència li encomanava. Tot seguit va sobresortir per les seves virtuts de caritat i comprensió.


Puja | Anterior | Següent | Imprimeix


Hospital de la Santa Cruz de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Tenia les següents característiques:

A sobre la paraula CHARITAS, hi havia els emblemes del Capítol Catedralici i Municipal, patrons del Sant Hospital i a l’extrem superior la corona comtal de Barcelona; tot l’Escut estava rodejat per dues branques entrelligades de palma i de llorer, símbols del sacrifici i del triomf.

 

 

Mare Teresa Albá (1857-1973)

Mare Encarnación Canals Comas (1880-1943)