 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Accessos
directes : La nostra Congregació, fundada el 9 de juliol de 1792, va ser als seus inicis una Germandat de Caritat o Pia Associació de “Señoras Hermanas Enfermeras dedicadas al servey dels Pobres del Hospital General de Santa Creu de Barcelona”, establerta gràcies al llegat del Marquès de Llupià qui va subvencionar aquesta obra pia. La nostra fundadora fou la Mare Teresa Cortés i Baró qui va donar impuls a la fundació i amb el seu exemple fixà el carisma de caritat i dedicació als necessitats que s’ha mantingut fidelment al llarg dels anys. Va centrar la seva espiritualitat en el lema:
Al 1794 la Mare Teresa Cortés va ser substituïda per la Germana Joana Perset i Buxeda per causa de la greu malaltia que sofria la Mare Teresa i que l’obligà a retirar-se del servei de l’Hospital. La Mare Joana Perset continuà el mateix camí iniciat de generosa entrega per la seva antecessora, fent créixer la Germandat amb noves vocacions hospitalàries.
Va néixer a La Pobla de Segur (Lleida) el 20 de desembre de 1762. El seu pare Benet era el cirurgià del poble, la seva mare Elisabet era filla d’un teixidor de Peramea. Teresa va perdre el seu pare quan tenia quatre anys; per aquest motiu la mare amb els altres tres germans de Teresa es va traslladar a un altre poble per trobar ajuda de la seva família. Als 20 anys, Teresa es va sentir atreta per l’ideal de servir els pobres per amor a Jesucrist i se n’anà cap a França amb cinc noies joves més, per formar-se com a Filles de la Caritat.
El 9 de juliol de 1792 se li lliurà l’hàbit de la nova Germandat Hospitalària de la qual se la nomenà Superiora o “Mare”. Malgrat la seva delicada salut treballà sens repòs per consolidar la recent formada Comunitat. Es veié obligada a fer temporades de repòs fora de l’Hospital perquè la seva malaltia s’anava agreujant, malgrat els seus desigs de seguir cuidant les seves estimades malaltes. Finalment al mes d’octubre de 1793 escrivia a la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital presentant la renúncia del seu càrrec i retornant l’Escut. Va
acabar els seus dies en el Monestir de Sant Joan de Barcelona on
es trobava greument malalta quan va fer la seva renúncia. El 16 de juliol de 1927 quedava constituïda la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu de Vots simples amb reconeguda autonomia, elegint un nou Escut amb les branques de palma i assutzena, com a símbols de sacrifici i puresa, una creu al centre amb la paraula CHARITAS, expressió de l’esperit que, al llarg del temps havia distingit les Germanes del Sant Hospital.
La Mare Encarnació donà un nou impuls a la Congregació obrint nous camins de servei hospitalari i fomentant la bona formació espiritual i humana de les Germanes perquè el seu servei de caritat fos el més competent possible. Fundà noves comunitats i l’any 1939 inaugurava la Casa Noviciat a la Casa Santa Creu, un dels seus més grans anhels degut a la importància que per a ella tenia una acurada formació de les novícies, futures Germanes Hospitalàries.
|
 Tenia les següents característiques: A sobre la paraula CHARITAS, hi havia els emblemes del Capítol Catedralici i Municipal, patrons del Sant Hospital i a l’extrem superior la corona comtal de Barcelona; tot l’Escut estava rodejat per dues branques entrelligades de palma i de llorer, símbols del sacrifici i del triomf. |
