|
Accessos
directes :
- Mare Teresa Cortés Baró
- Escut
- Mare Teresa Albá Busquets
- Mare Encarnació Canals
La
nostra Congregació, fundada el 9 de juliol de 1792, va ser
als seus inicis una Germandat de Caritat o Pia Associació
de Señoras Hermanas Enfermeras dedicadas al servey
dels Pobres del Hospital General de Santa Creu de Barcelona,
establerta gràcies al llegat del Marquès de Llupià
qui va subvencionar aquesta obra pia.
La
nostra fundadora fou la Mare Teresa Cortés i Baró
qui va donar impuls a la fundació i amb el seu exemple fixà
el carisma de caritat i dedicació als necessitats que sha
mantingut fidelment al llarg dels anys. Va centrar la seva espiritualitat
en el lema:

Al
1794 la Mare Teresa Cortés va ser substituïda per la
Germana Joana Perset i Buxeda per causa de la greu malaltia que
sofria la Mare Teresa i que lobligà a retirar-se del
servei de lHospital.
La
Mare Joana Perset continuà el mateix camí iniciat
de generosa entrega per la seva antecessora, fent créixer
la Germandat amb noves vocacions hospitalàries.
Va
néixer a La Pobla de Segur (Lleida) el 20 de desembre de
1762. El seu pare Benet era el cirurgià del poble, la seva
mare Elisabet era filla dun teixidor de Peramea. Teresa va
perdre el seu pare quan tenia quatre anys; per aquest motiu la mare
amb els altres tres germans de Teresa es va traslladar a un altre
poble per trobar ajuda de la seva família.
Als
20 anys, Teresa es va sentir atreta per lideal de servir els
pobres per amor a Jesucrist i se nanà cap a França
amb cinc noies joves més, per formar-se com a Filles de la
Caritat.
Lany
1790 retorna a Espanya per servir les pobres malaltes de lHospital
de Santa Creu de Barcelona. La Junta de lHospital va descobrir
tot seguit les seves bones qualitats i li demostrà plena
confiança posant sota la seva responsabilitat Departaments
importants.
El
9 de juliol de 1792 se li lliurà lhàbit de la
nova Germandat Hospitalària de la qual se la nomenà
Superiora o Mare. Malgrat la seva delicada salut treballà
sens repòs per consolidar la recent formada Comunitat.
Es
veié obligada a fer temporades de repòs fora de lHospital
perquè la seva malaltia sanava agreujant, malgrat els
seus desigs de seguir cuidant les seves estimades malaltes. Finalment
al mes doctubre de 1793 escrivia a la Molt Il·lustre
Administració de lHospital presentant la renúncia
del seu càrrec i retornant lEscut.
Va
acabar els seus dies en el Monestir de Sant Joan de Barcelona on
es trobava greument malalta quan va fer la seva renúncia.
El servei de les Germanes estava limitat a lHospital de Santa
Creu, a lInstitut Mental de Santa Creu (Sant Andreu), a lHospital
de Sant Llàtzer (leproseria) tenint per únic i exclusiu
Superior a la Junta de lAdministració daquests
Centres assistencials. No van poder començar a expandir el
seu carisma fins lany 1927 en el que sol·licitaren
a Roma laprovació de la Pia Associació com a
Congregació religiosa. Foren unes diligències bastant
complicades que va dur a terme la qui seria la primera Superiora
Superiora General Mare Teresa Albà (1927-1936).
El
16 de juliol de 1927 quedava constituïda la Congregació
de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu de Vots simples
amb reconeguda autonomia, elegint un nou Escut amb les branques
de palma i assutzena, com a símbols de sacrifici i puresa,
una creu al centre amb la paraula CHARITAS, expressió
de lesperit que, al llarg del temps havia distingit les Germanes
del Sant Hospital.
La
Germana Encarnació Canals fou la gran col·laboradora
de la Mare Teresa des que va ser nomenada Mare de la Comunitat de
Germanes al 1914 i també la qui la va substituir en el càrrec
de Superiora General, primer de manera provisional en el període
de la guerra 1936-1939 per la mort de la Mare Teresa i després
per elecció capitular.
La
Mare Encarnació donà un nou impuls a la Congregació
obrint nous camins de servei hospitalari i fomentant la bona formació
espiritual i humana de les Germanes perquè el seu servei
de caritat fos el més competent possible. Fundà noves
comunitats i lany 1939 inaugurava la Casa Noviciat a la Casa
Santa Creu, un dels seus més grans anhels degut a la importància
que per a ella tenia una acurada formació de les novícies,
futures Germanes Hospitalàries.
Mare
Teresa Albá Busquets (1857-1936). Va néixer
a Sant Pere de Ribes (Barcelona) l1 de novembre. Els seus
pares eren pagesos, molt cristians. Dells aprengué
lamor a Déu i al pròxim.
De
caràcter dòcil i bondadós. Donada al treball
i a loració es va sentir cridada a servir a Déu
en la persona dels malalts pobres i necessitats, ingressant
lany 1980 a la Comunitat de Germanes de la Caritat de
lHospital de Santa Creu de Barcelona.
Sentregà plenament al servei de caritat en tots
els treballs que li foren encomanats pels Superiors, els quals
aviat se nadonaren de les seves qualitats de govern, prudència
i encert com a guia espiritual de Postulants i Novícies.
Li
foren confiats diferents càrrecs de responsabilitat fins
que per últim i de ple acord lany 1914 fou elegida
Mare de la Comunitat de les Germanes, deixant un
inesborrable exemple de caritat amb els pobres i de gran amor
i atenció a les Germanes. |
Mare
Encarnació Canals Comas (1880-1943). Nascuda a Barcelona
el 26 dagost de pares molt cristians. De molt petita fou
educada en les més sòlides virtuts per la seva
pietosa mare.
Aviat
li desvetllà la vocació religiosa; va creure que
Déu la cridava a una vida doració i silenci
però, quan tenia quinze anys un fet la va fer canviar
de pensar. Va conèixer lHospital de Santa Creu,
quedant profundament impressionada en veure les necessitats
dels malalts pobres i de les Germanes que cuidaven della.
Això
canvià el curs de la seva vocació de tal manera
que després de resoldre els dubtes i de pregar a la Verge
de Montserrat que lajudés en aquella determinació
ingressava al Sant Hospital lany 1898. Malgrat la seva
poca salut es va entregar abnegadament a tot quant lobediència
li encomanava. Tot seguit va sobresortir per les seves virtuts
de caritat i comprensió. |
|